El repertori verdaguerià a les nostres corals.

Hem estat molts anys que les nostres corals (cors, orfeons, societats corals, etc.) cantaven només unes poques cançons amb text de Mn.Cinto Verdaguer, sovint s'interpretaven les mateixes i, de vegades, sense ni saber de qui era la lletra que estaven cantant.
Què ha aportat a aquesta situació el fet de celebrar l'any Verdaguer? Doncs a primera vista, sembla que poca cosa. La majoria de programacions inclouen la cançó "L'emigrant" que diríem és el n.1 del tema que ens ocupa. I la veritat és que ens trobem davant d'una cançó senzilla però ben feta i amb una lletra que fàcilment arriba al cor.

"Dolça Catalunya, pàtria del meu cor
Quan de tu s'allunya d'enyorança es mor."
"Arpes del bosc pinsans i caderneres, cantau,cantau
jo dic plorant a boscos i riberes adéu siau."

Cal saber que l'original era per a veus d'homes sols i molta gent prefereix escoltar-la cantada per tenors, barítons i baixos que no com fem normalment a veus mixtes.A partir d'aquí no trobem cap altra cançó que es pugui equiparar amb L'emigrant a l'hora de ser programada: ni per quantitat de corals que la cantin habitualment, ni pel nombre de vegades que s'interpreti en concert. Però hi ha moltes altres lletres de Verdaguer en les cançons del nostre repertori. Així, no podem oblidar les cançons d'Antoni Nicolau i lletra de Jacint Verdaguer amb tema montserratí: la "Cançó del Pelegrí", a 4 veus mixtes, i les que escrites a 1 sola veu arriben a altes cotes expressives com la "Cançó de la rosa", la "Cançó dels escolans", la "Cançó dels segadors" i la "Cançó de la Moreneta". Si la "Cançó del Pelegrí" de vegades sembla un recorregut que ens permet descobrir les meravelles geogràfiques de la muntanya de Montserrat,

"He vist el Cap de Lloro i l'espadat Montgròs
La vella Ferreria dessota un roc pelat..."
"He vist sota una roca plorar els degotalls
si el bés del sol hi toca, són perles sos cristalls."

a la "Cançó de la Moreneta" trobem un dels temes preferits per Mn.Cinto que és lligar religiositat i catalanitat:

"Catalans, veniu, Maria us enyora;
té el sol per vestit, el cel per corona;
per trono un mont d'or, per cambra una Glòria.
Veniu-la a adorar que els àngels no gosen."

És el tema que trobem també en el Virolai, amb música del mestre Rodoreda, quan diu:

"Dels catalans sempre en sereu princesa
dels espanyols, estrella d'Orient.
Siau pels bons, pilar de fortalesa;
Pels pecadors, el port de salvament."

Per cert, què volia dir Verdaguer en aquestes estrofes? És una relació expressa la construcció catalans-bons / espanyols-pecadors?

Ja hem acabat? No! Ens queda el carro gros, el castell de nou d'aquesta col.lecció: "La mort de l'escolà", a 6 veus i divisis i un solo de nen soprà, d'aquells que espanten el més valent. Com pot ser que una cançó que era un èxit segur, avui dia hagi caigut a l'oblit a l'hora de les programacions de les nostres corals? Que potser no ens hi atrevim?
M'agradaria tornar a escoltar aquelles boniques melodies construïdes sobre aquests versos:

"Dins una blanca caixa mirau que hermós està
n'apar un lliri d'aigua que acaben de trencar.
Té'l violí a l'esquerra que solia tocar
Lo violí a l'esquerra, l'arquet a l'altra mà."
"Los monjos també ploren, sola canta un ermità
sentint cantar los Àngels i ab ell lo nou germà
aucell que obre les ales i cap al cel se'n va
mentre ell canta pels aires son violí tocà
i dins lo cel entrà."

Juliol del 2002.