"A CASETA"

"Els ibèrics som els de sempre: sedentaris, de fer capelletes i més orgullosos que diligents".
El professor Norbert Bilbeny va encunyar aquesta frase en un article titulat, molt eloqüentment, "A caseta". En ell revisava algun dels tòpics que, uns i altres, ens hem anat atribuïnt a propòsit del nostre estil de construir en grup. Segurament que aquest pensament és aplicable al "modus operandi" de les corals de casa nostra: valgui com a suggeriment d'autocrítica constructiva.
Filosofia a part, voldria parlar de la diligència dels nostres cantaires, que no ha d'estar renyida amb la satisfacció de la feina ben feta. El primer que he de dir és que el paper del director és bàsic, imprescindible, i li hem de demanar el màxim; però també hem d'estar disposats a donar-li el que ens demana i amb el màxim nombre de facilitats. No portem gaire a dintre, "els ibèrics", el respecte per qui mana. No deu pas ser per casualitat que això ens passi, però també estaria d'allò més bé que sabéssim trencar les inèrcies que no es revisen, i tinguéssim la sensació que, cada vegada, en sabem més d'organitzar-nos.
Ser sedentari no és gens dolent si significa revisar-se i tenir la capacitat de triar si cal seguir estant al lloc on s'és. Ser massa "sedentari" a la coral pot voler dir que hom no pot fugir de certs rols establerts i enquistats.
Fer el propi clan és perfectament positiu, però també cal que hom es revisi i treballi per aprendre a defugir els vicis adquirits que tot grup genera. El clan, a la coral, pot esdevenir parcial i poc atent al conjunt.
Si els ibèrics, que hem anat millorant, estéssim més acostumats a "fer els deures" en tot ordre de coses, sobretot les públiques, perdríem aquest rei al cos que sovint ens caracteritza i sabríem endevinar millor allò que és essencial en un determinat afer, distingint-lo d'allò que és trivial..

Baltasar Fonts, professor de cant.