La majoria de nosaltres tenim encara una idea del que era el cant gregorià i del què representava en la litúrgia catòlica. Molts hem viscut cerimònies que són recreacions històriques del cant gregorià. Però aquests cants venen de molt més lluny. De fet el seu origen es fixa en 3 èpoques:
a) Segles IV al VII, a Roma, on s'elabora un repertori més o menys existent, amb influències sinagogals (és a dir de ritus jueus) i bizantines (litúrgia cristiana ortodoxa, de ritus copte).
b) Durant l'imperi Carolingi, segles VIII i IX es crea la part més important de tot el repertori.
c) Del segle X al segle XIV, arreu d'Europa es crea un repertori avui considerat decadent.
La forma d'escriure les notes no sempre ha estat com avui, amb les notes quadrades i sobre 4 ratlles, el tetragrama. Al començament, el cant gregorià era de transmissió oral, fins que Roma, en un intent d'homogeneïtzar les diferents versions de repertori, comencen a promoure les versions escrites dels cants gregorians. Això es va fer sobretot gràcies als grans monestirs religiosos, especialment els benedictins.
Primer, eren uns signes sobre el text que suggerien com anava la música. Després es posà alguna lletra per indicar la nota que era. Més endavant s'incorpora una línia indicant el Do i després una de nova indicant el Fa, fins al S.XII que apareix la notació quadrada sobre les 4 ratlles dites tetragrama.
Les principals característiques del cant gregorià són:
i) que és a una sola veu.
ii) que no hi ha cap altra alteració que el Si bemoll i mai fa cromatisme amb el Si natural.
iii) Que el ritme és lliure i està sempre al servei del text.
Aquest ritme lliure és la diferència més important del cant gregorià amb la música que nosaltres coneixem, que sempre és mesurada. El ritme gregorià, sempre amb la funció de donar més rellevància al text, té 2 moviments: un de tensió buscant l'accent de la dinàmica del fraseig i un de distensió cap al repòs del final de frase.

Un llibre interessant sobre el cant gregorià és:
EL CANT GREGORIÀ. UN MODEL DE MÚSICA RELIGIOSA.
De Miquel Altisent, escolapi. Editat per la Fundació Salvador Vives Casajuana, el 1971 a Barcelona.

Alguns discos on trobareu repertori gregorià:
MESSE DES MORTS & OFFICE DES DEFUNTS. Cor de monjos de Solesmes.
Editat per l'Abadia de Solesmes SM62 i distribuït a Espanya per Ediciones Paulinas.

LITÚRGIA DE NADAL: himnes, vespres, laudes, misses...Schola de l'Hofburgkapelle de Viena. Philips 416808-2

CANT GREGORIÀ. Schola de Monjos de Montserrat. Col.Gran Selecció de la Música Catalana. Distribuït per La Vanguàrdia.

LAS MEJORES OBRAS DEL CANTO GREGORIANO. Coro de monjes del Monasterio Benedictino de Silos.
EMI CLASSICS CMS 5 65135 2 (Àlbum de 2 CD)