Parlant de música coral, el barroc és el gran període d'aquest tipus de música. Al créixer i consolidar-se l'orquestra, s'uneix al cor per donar lloc a les més grans formes musicals de la història de la música coral: cantates, oratoris, passions, òpera, etc.
També amb el barroc comença el fet dels grans compositors, els monstres de la música, encara que a alguns d'ells el reconeixement no els arribarà fins molts anys després de morts. Noms com C.Monteverdi, J.S.Bach, A,Vivaldi o G.F.Händel, omplen per si sols aquesta època amb una producció musical generosa i d'altíssima qualitat.
Què diferencia una cantata d'un oratori o d'una passió? En termes generals i admetent les excepcions que confirmen la regla, la cantata no té intenció dramàtica ni recitatius i l'oratori, si. Però si tenen aquesta visible diferència, tenen moltes més similituds: tots 2 gèneres estan estructurats en uns fragments curts en mans del cor (corals o cors), que es combinen amb fragments a càrec de solistes vocals (àries, duets, quartets) que molt sovint representen un personatge. Algunes vegades hi ha fragments de música únicament instrumental, generalment a l'inici de l'obra o d'una part.
Aquests diferents components, individuals o en grup, que intervenen en aquestes obres, donaran lloc al naixement del baix continu. És una línia melòdica relacionada amb les veus més greus, confiada a instruments com el violoncel o el fagot, que s'interpretava també, de forma polifònica, amb instruments de tecla, com l'orgue. El baix continu era molt útil a l'hora de donar cohesió i unitat als diferents components que interpretaven l'obra.
L'oratori prové, i adopta el nom, dels Oratoris de Sant Feli Neri, llocs destinats a la pregària que, amb propòsits proselitistes de caire pietós, creen uns espectacles sense representació, però amb uns protagonistes que encarnen les figures fonamentals de la història sagrada: Moisès, Jonàs, Elies i el mateix Jesús. Quan el tema és la passió i mort de Jesús, es coneix com a forma musical pròpia amb el nom de Passió. El gènere de la Passió té una especial incidència en els països germànics reformats, donat que segueix els textos evangèlics, mentre que l'oratori enllaça històricament amb la tradició medieval dels misteris i la tradició renaxentística de les representacions sacres.
Els principals autors d'aquest gènere són Giacomo Carissimi a Itàlia, Marc Antoine Charpentier a França i Georg Friedrich Händel a Anglaterra. A l'hora de compondre Passions destaca a Alemanya Johann Sebastian Bach.
La cantata, al no tenir una intenció dramàtica admet qualsevol inspiració, sigui religiosa o laica i a la vegada molta diversitat de formacions: des d'un solista vocal amb acompanyament d'uns quants instruments, fins a una gran orquestra, solistes vocals i un cor nombrós. El principal autor de cantates és Johann Sebastian Bach que cobria amb aquestes composicions tots els diumenges de l'any i Festes principals.
Als països catalans destaquen en un gènere semblant d'un caire més popular, els villancicos (res a veure amb Nadal), autors com el valencià Joan Bpta.Comes i el montserratí Joan Cererols.
I l'altra gran gènere musical de l'època el trobem amb l'òpera. L'òpera no és un gènere coral, tot i que la gran majoria de vegades hi trobem un cor que hi pren part d'una manera més o menys activa, ja que l'individualisme vocal passa davant de la polifonia coral, com a símbol d'una màxima expressivitat i, perquè no, d'un major interès pel lluïment individual de l'intèrpret i les seves facultats.
La gran importància que pren la puixança de l'òpera va molt lligat a un fenòmen social: el pes específic que la burgesia va prenent en aquesta època. Si fins ara la majoria d'audicions de l'art musical anaven lligades als actes cortesans o als actes religiosos, amb la consolidació de la classe burgesa i paral·lelament de l'òpera, s'amplien horitzons i es construeixen un gran nombre de teatres d'òpera per donar resposta a les ambicions musicals i socials d'aquesta nova classe social, la burgesia.
En el camp de l'òpera destaquen compositors com Claudio Monteverdi (Itàlia), Jean-Baptiste Lully (França), i a Anglaterra Henry Purcell i sobretot Georg Friedrich Händel.

Un llibre que us pot ajudar a anar ampliant aquests breus apunts és "Historia de la Música" de Massimo Mila de la col·lecció de butxaca Bruguera-Libro Amigo. També us ajudaran els llibres recomanats en capítols anteriors, especialment "La música coral" d'Arthut Jacobs, el núm.9 de la col·lecció Iniciación a la Música, Editorial Taurus. I en concret, els capítols 7 i 8, on estudia la música coral de l'època de Bach i de Händel.

I per escoltar exemples del què s'ha dit, us recomanem aquest discos:
Com a mostra d'oratoris, CARISSIMI: Jephte - Judicium Salomonis - Jonas, un CD interpretat per Gabrieli Consort & Players, amb aquests tres oratoris sobre la història de Jephte (un rei-profeta que al guanyar una batalla ha de complir la promesa feta d'oferir a Déu en sacrifici la primera persona que vegi, i que resulta ser la seva filla), la història coneguda del judici de Salomó i la de Jonàs i la balena. És de Meridian Records CDE 84132 i està distribuït per Harmonia Mundi.
De Passions us convidem a escoltar la JOHANNES-PASSIONS de J.S.BACH. Aquí les preferències es troben repartides entre la Passió segons St.Joan o la segons St.Mateu. Particularment, des del punt de vista coral, trobo més reeixida la St.Joan. Hi ha moltes versions i de molt bones. Jo us recomano una de cantada pel The Monteverdi Choir i dirigida per John Eliot Gardiner. És d'Archiv Produktion, tota una garantia de qualitat, àlbum doble, ref.419324-2
De Händel, us recomano de tornar a escoltar la versió del MESSIES que teniu a casa. Però no us quedeu aquí: hi ha una molt bona versió de l'òpera GIULIO CESARE dirigida per Nikolaus Harnoncourt de la casa TELDEC (no és íntegra, són els números més importants) Ref. 8.43927 ZS que val la pena d'escoltar.
I posats de ple en l'òpera perquè no endinsar-vos en el món fantàstic de Henry Purcell i la seva òpera DIDO & AENEAS en una versió molt aconseguida del grup Les Arts Florissants dirigits per William Christie. És una gravació d'ERATO Ref. 4509-98477-2.
I acabem ja amb dues cantates de Bach, una de religiosa, la cantata 106, Gottes Zeit i una de profana, la 212, Kafeekantate.
Gottes Zeit, coneguda amb el nom d'Actus Tràgicus, és de les poques cantates religioses de Bach no vinculades a cap festa o diumenge de l'any litúrgic. Té una curiositat i és la presència de 2 flautes dolces en els instruments acompanyants. A més, si us agraden les cantates de Bach, és comprat a molt bon preu a Discos Balada, C/ Pelai, 11 Barcelona, un pack de 5 CD's per 8 Euros tots. Podreu triar entre 11 packs diferents. La interpretació és del Netherlands Bach Collegium, amb el Holland Boys Choir, dirigits per Pieter Jan Leusink. El segell comercial és Brillant Classics CD 55-59 Vol.III de cantates Vol.8 de la col·lecció.
El disc de la CANTATA DEL CAFÈ és un CD també de TELDEC Ref. 8.43631 ZS
i conté les 2 cantates profanes més conegudes de J.S.Bach la del Cafè (211) i la dels Pagesos (212). Són versions magnífiques del Concentus musicus Wien dirigits per Nikolaus Harnoncourt i amb la participació d'una de les millors veus de tenor per aquest gènere: Kurt Equiluz.

I amb tots aquests discos acabem. El proper capítol serà Mozart i el classicisme.