temas2

Les Corals estan formades per veus diferents i el director és qui ha d'aglutinar-les per tal que el conjunt soni homogeni i que cap d'elles sobresurti més que les altres. Aquesta responsabilitat és compartida amb els cantaires, ja que el resultat que s'obté sempre és fruit de la suma de tots els esforços individuals, tan a nivell d'assistència als assaigs com de formació vocal i musical.

La veu

La veu és l'instrument del cantaire. Penso que és l'instrument per exel.lència, ja que és l'únic que uneix la música amb la paraula i això el fa molt expressiu.
Tot ésser humà pot cantar i sovint es pensa que practicar aquesta activitat de manera natural és suficient per a desenvolupar la veu. Això no és del tot cert. Per aconseguir una veu de qualitat cal conèixer els òrgans que la formen i adquirir la tècnica adequada perquè soni bé. Al mateix temps, cal tenir-ne cura per tal que es mantingui en bon estat.

Fisiologia de la veu

El cos humà no disposa de cap aparell específic per a la producció dels sons. Aquesta ve donada per un conjunt d'òrgans que permeten acomplir la funció lingüística de comunicació i la del cant. Aquest conjunt d'òrgans s'anomena Aparell Fonatori i està format per:
1.- Aparell respiratori: Proporciona la circulació d'aire en sentit ascendent que fa vibrar les cordes vocals.
2.- Laringe: Òrgan situat a sobre de la tràquea, a la part davantera del coll, format per cartílags units entre ells per lligaments i músculs que en faciliten la mobilitat. Al seu interior hi trobem les cordes vocals, dos petits replecs capaços de produir vibracions sonores al pas de l'aire.
3.- Cavitats faringo-bucals: Situades a la faringe, la boca i les fosses nasals proporcionen la ressonància.
4.- Òrgans mòbils: Aquests s'encarreguen de l'articulació dels fonemes i són: El paladar tou, la llengua, els llavis i el maxil.lar inferior.

Tenir cura de la veu

Si volem aconseguir que la veu soni correctament hem d'adoptar una actitud receptiva i saber percebre les sensacions i posicions del nostre cos. Per a conèixer i controlar aquestes sensacions i posicions ens pot servir d'ajuda practicar qualsevol activitat física: natació, gimnàstica, ioga, etc.; essent convenient d'estar atents als estiraments del cos.
No cal dir que portar una vida saludable (dieta equilibrada, respectar les hores de son i de descans, defugir tant com es pugui dels ambients sorollosos i/o contaminats, evitar fumar...) és molt important de cara a mantenir la veu fresca i sana el màxim de temps possible.

Cantar bé

Una veu bonica i de qualitat no és suficient per a cantar bé. Hi ha altres factors que també són molt importants. Un d'ells és poder comptar amb una bona oïda musical.
L'oïda musical és la capacitat que una persona té de percebre el missatge sonor, imprimir-lo en la memòria musical i reproduir-lo amb les mateixes característiques de melodia i ritme. Aquesta qualitat sol ser innata, però cal educar-la. Hi ha molts recursos que es poden utilitzar per tal d'educar la nostra oïda, i que qualsevol persona es pot acostumar a practicar:
- Escoltar bona música.
- Assistir a concerts.
- Escoltar les veus dels nostres companys i companyes.
- Estudiar unes nocions de solfeig...
Un altre factor igualment important és la sensibilitat que ha de tenir qualsevol cantant per tal d'expressar els matisos que demana cada obra. Aquesta sensibilitat es pot treballar utilitzant els mateixos recursos o semblants als de l'educació de l'oïda.

Tècnica vocal

Amb una bona tècnica, temps, treball i cura podrem aconseguir una bona veu, timbrada, clara i suau.
Per adquirir una bona tècnica hem de tenir en compte tots els òrgans implicats i practicar exercicis que facilitin tots els aspectes de la fonació:

1.- Exercicis de relaxació: Cantar és un joc de tensions i distensions. Per això és important saber relaxar les diferents parts del cos i així evitarem tensions innecessàries que podrien malmetre les cordes vocals.

2.- Exercicis de respiració: Una bona respiració és el puntal d'una bona veu. S'ha de tenir sempre present que aquesta és un instrument de vent i caldrà treballar molt aquest aspecte per tal d'aprofitar al màxim la capacitat pulmonar de cada persona.

3.- Exercicis d'articulació: Quan es canta s'expliquen coses i és important que s'entengui el que es diu a través d'una bona pronunciació.

4.- Exercicis d'impostació: La veu està ben impostada quan produeix sons plens, rodons i homogenis en tota la seva extensió. Aquests exercicis ens ajudaran aconseguir una bona col.locació, en les cavitats de ressonància, del so que es produeix a la laringe.
No ens hem de conformar amb la simple repetició dels diferents exercicis. Una actitud activa envers el treball ens obligarà reflexionar sobre allò que practiquem i ens ajudarà a madurar, també, en l'aspecte vocal.

EXERCICIS

Exercicis de relaxació:

- Estiraments com aquells que fem quan ens acabem de llevar.
- Fer molts badalls, que són molt importants perquè faciliten l'obertura del coll i la sortida lliure de l'aire, a la vegada que proporcionen una bona relaxació.
- Fer ganyotes per desentumir i relaxar els músculs de la cara.
- Espolsar braços i cames amb força per aconseguir una bona relaxació del tronc i les extremitats.
- Fer boca de badoc: Boca entreoberta amb la llengua en repòs a la seva part baixa i la punta tocant lleugerament les dents inferiors.

Exercicis de respiració:

El millor, tant per parlar com per cantar, és que ens acostumem a inspirar pel nas i espirar per la boca. D'aquesta manera l'aire, en passar pel filtre nasal, s'escalfa i evita que la faringe se'ns irriti. Per tant, procurarem aplicar aquesta premisa sempre que practiquem exercicis de respiració.

Exercicis per augmentar la capacitat toràcica:

- Estirats a terra, de costat i amb les cames una mica flexionades, es posa una mà damunt les costelles i l'altra sota l'orella recolzant el cap. S'inspira lentament pel nas, comprovant com s'eixamplen les costelles i es bufa notant com aquestes tornen a la seva posició inicial. Després es repeteix l'exercici de l'altre costat.
- Es pot repetir el mateix exercici, però en una altra posició: estirats de panxa enlaire amb les cames flexionades i els peus tocant plans a terra., es posen les mans als costats, a l'alçada de les costelles. El mateix exercici també es pot practicar drets.
- Drets, tapar-se un forat del nas i inspirar per l'altre (5 temps), tapar el forat per on hem inspirat i espirar per l'altre (5 temps més). Llavors, inspirar pel mateix forat que s'ha tret l'aire i repetir l'acció.

Exercicis per a regular la intensitat de l'aire que treiem:

- Inflar globus, que poden ser normals o d'aigua, requerint molt més esforç aquests segons.
- Drets, inspirar pel nas comptant 5 temps, fer una pausa de retenció de l'aire i després, bufar en 5, 10, 15, 20... temps.
- Col.locar una espelma encesa amb la flama a l'alçada de la boca a uns 20 cm. de distància d'aquesta:
1.- Bufem la flama procurant que aquesta no es mogui.
2.- Bufem la flama fent que es decanti.
3.- Bufem la flama procurant que oscil.li amb regularitat.

Exercicis per a donar força al diafragma:

- Qualsevol tipus d'exercici de gimnàstica que serveixi per treballar els músculs abdominals ens pot ser útil.
- Drets, inspirar pel nas i treure l'aire en petits cops, tot articulant: Pst! pst! pst!; Xxt! xxt!, xxt!; Sst! sst! sst!; Fft! fft! fft!... tantes vegades com es pugui fent rebotar el diafragma.
- El mateix que en l'exercici anterior, però articulant: Hop! hop! hop!... tantes vegades com es pugui fent rebotar sempre el diafragma.
- Drets, inspirar pel nas agafant el màxim d'aire possible i bufar-lo d'un sol cop com si voguéssim apagar moltes espelmes d'un pastís d'aniversari.
- Drets, agafar aire, pel nas i la boca alhora, d'un sol cop, com si l'aspiréssim. Aquest exercici ens permetrà agafar el màxim d'aire possible en el mínim de temps. Cal practicar-lo amb moderació, ja que pot irritar la faringe.

Exercicis d'articulació:

- Recitar frases fetes i embarbussaments a diferents velocitats procurant que sempre s'entengui el text.
- Llegir en veu alta un paràgraf d'un llibre o un poema exagerant la pronunciació.
- Llegir els texts de les cançons i recitar-los amb diferents entonacions, tenint en compte els accents i els signes de puntuació.

Exercicis d'impostació:

- Aquí no us donarem cap recepta màgica, ja que són exercicis totalment personalitzats, tant per part del professor/a com per part de l'alumne/a.