TEMA DE DEBAT: EL REPERTORI QUE CANTEN ELS CORS, ÉS ADEQUAT AL SEU NIVELL?

Txus (16-5-04) deia:
Hola a tots:
Darrerament em fa una mica l'efecte que la llista sembla una mica una
cartellera de concerts, digna de la Guia del Ocio .Per tant us proposo un
debat d'aquells en que tothom deia la seva, fins que hi havia gent que es
queixava de rebre tants mails o bé en Benet havia de posar pau. Us recordeu?
Fantàstic, almenys a mi m'encantava. No només vull fer-ho per això, sinó
perquè fa un temps que hi ha un tema que em dona voltes pel cap.
Sincerament, m'agradaria saber l'opinió que teniu al respecte, sobretot
tenint en compte que hi ha molts directors entre nosaltres.
Sovint vas a sentir concerts de cors que tenen un nivell determinat, i per
la fama, o pel que sigui, ja saps el que vas a sentir. I el repertori és
l'adequat pel nivell del cor. Més o menys ja saps què et trobaràs. Però que
passa quan un cor té un nivell força baix i el repertori que fa no és ni de
bon tros el que per lògica hauria de cantar? On és el límit i qui l'ha de
marcar? Jo penso que és una feina del director. Ell més que ningú coneix qui
te al davant i sap les possibilitats del seu cor.
Ara que hi ha concerts per tot arreu, pel maig coral etc., pots sentir de
tot. I la meva humil opinió és que és molt més maco escoltar una peça
senzilla ben interpretada, ben empastada, i ben afinada, que no pas una obra
molt més difícil i ben lluny de la qualitat que requereix.. Perquè aleshores
sona escanyada, desafinada i simplement, horrible.
Mirat des de l'altra banda, tothom té dret a gaudir de la música, i perquè
no pot tothom fer el que vulgui?
Però personalment això no em convenç massa. M'estimo més sentir una sana
enveja en un concert interpretat per un cor boníssim, que no pas vergonya
veient com el cor on cantes es baixa i a sobre els cantaires es queixen que
el piano s'ha pujat (experiència viscuda en viu i en directe, amb el
Magnificat de Pachelbel).
Au, a veure si us animeu i em traieu d'aquest dubte existencial.
Un petó a tots.
Txus

Rafael Aragonès (17-5-04) deia:
No hi veig el el debat. Simplement, ganes de
"rajar" i una anècdota graciosa d'aquestes que
circularan durant temps pels "mentideros" coralers ...

Txus (17-5-04) deia:
Potser la paraula debat no era l'adequada, però no entenc que vols dir amb
l'expressió "rajar". No tinc ganes de rajar a ningú, l'únic que volia,
sincerament, era saber que penseu d'un tema que em sobta. No tenia cap
intenció que ningú se sentís ofès, ni molt menys.
Txus

Alfonso (17-5-04) deia:
Hola a todos,
Sin ánimo de ofender a nadie y con el respeto que me merecen todos ustedes: sobre el tema a debate que quiso introducir la señora Txus no veo donde está la polémica que tan agudamente quiso iniciar el señor Aragones catalogando el propuesto debate como una incitación al "rajamiento" popular.
Quisiera hacerle una pregunta al Sr. Aragones, sin tener aún el gusto de conocerle personalmente: ¿quizá se sintió usted aludido como director que intenta ofrecer un repertorio para el cual sus cantantes no están preparados?
Por mi experiencia personal (tanto en sudamérica como en los United y de hace poco tiempo también acá en España) los directores suelen elegir el repertorio en función de sus intereses y de lo que les contraiga menor labor a la hora de prepararlo sin tener la menor comprensión ni consideración sobre el cantante que a fin de cuentas suele ser amateur y solo asiste al coro para divertirse cantando, a menudo con conocimientos musicales nulos o menores. De todos es sabido que para vivir de este "negocio" (la dirección coral) necesitas direccionar 4 o 5 coros. Y todos sabemos cuales son las consecuencias de este hecho: repertorio no original (ya que se repiten diversas canciones en distintos coros), coincidencia de eventos en las mismas fechas,etc.
Agradecido por la oportunidad de expresarme.
Alfonso.

Montserrat Cadevall (17-5-04) deia:
Per a mi aquest tema no és cap tonteria sinó un problema (a més difícil
d'autoreconèixer) que passa massa sovint.
Des de la FCEC treballarem per la bona formació dels directors i això
inclou, a part dels coneixements estrictament musicals de direcció, la
conscienciació de les possibilitats del que poden fer interpretar en
concerts públics amb els cantaires que es tinguin a cada cor.
Evidentment també treballem per millorar la qualitat dels cantaires.
A la FCEC editem partitures de diferents nivells de dificultat. A la web
http://fcec@fcec.info hi figura el catàleg de partitures editades i totes
les que ara s'editen ja porten el nivell de dificultat i s'està fent per les
editades anteriorment(des de la 145 ja hi figura).
A més penso que la formació dels directors a part de continuada, no ha de
ser només musical sinó també entre altres de pedagogia, psicologia,..... i
per que no, de sentit comú, sentit comú que també hem de tenir les Juntes
que sempre ens hauríem de preguntar: què, com, a on, de quina manera, amb
qui,............ ? de manera general i per cada possible concert en concret:
estarem a punt, quin repertori, quins cantaires poden ser-hi, tenim el
nivell,.....?
I sentit comú dels propis cantaires que hem de saber si podem seguir el
ritme de la coral, si podem complir amb els assaigs, si estem preparats per
cantar en un concert, si hi podrem ser en la data requerida, si....no
perjudiquem als altres cantaires o a l'entitat, si............
A tots ens agrada cantar, però hem de ser responsables i saber a on,com,.......
I si tots plegats (directors, juntes i cantaires) anéssim a escoltar més
concerts? Us asseguro que s'aprèn molt............
Montserrat Cadevall i Vigués
Presidenta de la FCEC

Josep Pereira (17-5-04) deia:
Bona tarda:
Penso que quan l'amic Aragonés hi posa la paraula "rajar" es vol referir a parlar, escriure., vaja jo ho veig així.
Josep

Judit (17-5-04) deia:
Txus... estic completament d'acord amb tu... estic cansada de veure cors amb
un nivell més limitat que d'altres cantant peces llarguíssimes,
complicadíssimes, amb aguts brutals... qui no ha presenciat concerts de cors
de gent gran esgargamellant-se per intentar cantar la Sardana de les Monges
o L'Empordà?
Jo crec que el directe responsable de tot això és el director del cor. Ell
és qui coneix les veus que té, i qui hauria de tenir-ne, diguem-ne,
"pietat"... Tothom ha de poder gaudir del cant, això és evident, però de
veritat creieu que aquesta gent gaudeix del que està cantant? I jo també ho
dic per experiència (no amb la Floresta, amb una altra coral)!!!
Jo tinc la impressió que alguns directors (no tots, no us enfadeu!!)
decideixen què volen cantar segons aspectes diferents del que crec jo que és
bàsic, que és amb quines veus comptes... Si aquests directors ho tinguessin
en compte, "otro gallo cantaria", i mai millor dit!!!
Gràcies, Txus, per aquest debat... La llista sempre ha estat bé, però quan
ha gaudit dels seus millors moments ha estat quan tothom ha pogut dir la
seva sobre els temes que ens envolten i ens preocupen!!!
Judit
Societat Coral la Floresta

Judit (17-5-04) deia:
1.- A qui no li agradi el tema, que no opini i esborri els missatges sense
llegir-los, així acabarem abans.
2.- Benvolguda Montserrat, ja està bé que des de la FCEC s'intenti integrar
la pedagogia i tot això, però em fa l'efecte que el seny ha de venir de la
bèstia... és molt difícil ensenyar-lo. I tens raó, anant a concerts s'aprèn
molt... però has de convenir amb mi que un cor dels normalets que corren per
arreu, per molts concerts que vagin, no milloraran tècnica vocal ni tècnica
coral, perquè a molts crec que els falta això, tècnica coral, és a dir,
interpretar una partitura encara que no tinguis coneixements de solfeig, o a
interpretar la variada gamma de gesticulacions amb què et pots trobar (és
clar que cada director fa coses pròpies, però els compassos, coses així les
fan tots igual)... no sé, coses així. Per quan cursos de solfeig des de la
FCEC, cursos assequibles per a tothom (i quan dic assequibles vull dir
summament econòmics... perquè amb els diners que paguem, nosaltres no hi
veiem resultats)?? Per quan xerrades sobre qüestions pràctiques del món
coral, recursos i coses així? No sé, em sembla que no és demanar massa, no??
Un petonet per a tots/es!!!
Judit
Societat Coral la Floresta

Raul González (17-5-04) deia:
Hola, amics coraleros,
Teniu raó els que creieu que un cor el fa (o el desfà) el director. Si és conscient del material humà que té entre mans, mai forçarà la "màquina" fins extrems innacceptables . Això seria tant com sacrificar la veu dels cantaires i també el propi cor.
El nostre director ens està introduint poc a poc en temes que potser no hauriem sospitat que un dia cantariem. Ara bé, hi tenim que respondre tots; si hi ha una corda que va fluixa i fa trontollar el concert, aquella peça no s´interpreta i tan amics.
Quan es fa pedagogia del cant coral, els cantaires hi entren millor i no se senten com a "robots" i aleshores és quan pots transmetre el sentiment de les obres al pùblic oient. Ah, i la major part de nosaltres no té coneixements musicals.
Raül González
CORAL EIXÀRCIA, Salou

Carme Cornellà (17-5-04) deia:
Benvolguts:
Sóc directora d'una coral en la que la mitjana d'edat de la quarantena de
cantaires passa dels 60 anys. No hi ha ningú que tingui cap coneixement
musical. Canten ben bé per la satisfacció que els produeix cantar en grup i
pel fet que es troben compartint la joia del cant. Potser em direu que
s'apuntin a un centre cívic i vagin a jugar a cartes. No és això. Els
cantaires i jo ens coneixem les nostres limitacions. Mai els he fet cantar
peces extremadament difícils: segurament jo seria la primera que no les
sabria dirigir prou bé per a fer-los gaudir prou per compensar l'esforç que
ens requereriria a tots per a interpretar-les. Mai hem pensat ser una coral
com algunes de les que tenen tanta nomenada, ni ens ha passat pel cap de
comparar-nos-hi. Però sí que ens agrada constatar que el nostre nivell
musical va millorant. El públic que ens escolta ens ho manifesta sovint. I
aquestes petites millores no les aconseguim fent un treball coral de
manteniment, és a dir, cantant peces extremadament fàcils per tal que tots
hi arribin sobradament, sinó posant-nos petits reptes -peces una mica més
difícils- que, quan els superem, ens fa sentir-nos satisfets del treball
fet. La bona voluntat d'assajar a consciència i de posar-hi tot el millor
que cadascú té, ens fa sentir molt feliços i amb moltes ganes de
continuar-nos trobant, cada setmana, per assajar i cantar.
Potser seria interessant elaborar models de programes i repertoris a
interpretar, segons les dificultats, tot i que cada director coneix bé què
pot interpretar amb el seu cor.
Una abraçada,
Carme

Lluís Obiols (17-5-04) deia:
Hola a tothom.
Fa pocs dies que estic subscrit a la llista, i primer de tot crec que
m'hauria de presentar. Em dic Lluís Obiols, tinc 19 anys i sóc director d'un
cor de joves a la Seu d'Urgell.
Sobre el tema que esteu debatent, crec que és evident que depenent de les
veus de que es disposi, hi ha un repertori que no es pot interpretar, i és
clar que és el director qui ho ha de veure... Però de totes maneres, no
sempre passa això.
Contestant al missatge de la Judit, sobre la tècnica vocal i musical dels
cantants, en el meu cas el problema és doble. Al cor Brudieu de moment som
12 cantants d'entre 18 i 24 anys, i un dels problemes en què ens trobem és
que la majoria d'aquestes persones estan estudiant a Lleida o a Barcelona, i
ens hem de limitar a assajar algun dissabte, i durant les vacances. Per
altra part, la capacitat econòmica dels integrants ens limita molt per poder
aprendre, i més tenint en compte que a la Seu d'Urgell no podem fer
pràcticament res relacionat amb la música coral. Un bon exemple: seria molt
convenient que es poguessin fer classes de tècnica vocal, una cosa que trobo
molt important per persones que pràcticament mai havien cantat, però no
podem fer-ho per falta de possibilitats i de diners. No ens podem permetre
desplaçar-nos nosaltres ni fer desplaçar un professor a la Seu.
Potser m'he desviat una mica del tema, però crec que és tan important la
dificultat que hi ha per poder fer les coses ben fetes, com les ganes que es
tenen de ferles bé. I perdoneu per aquest "rotllo", però aixi ens anem
donant una mica a conéixer, que no va mai malament!
Fins aviat
Lluís Obiols

Rafael Aragonès (17-5-04) deia:
A veure, puntualitzem:
1- Quan he dit "rajar", volia dir "rajar",
despotricar. M'ha donat la impressió que la Txus
se sentia especialment insatisfeta per un concert
que no li ha anat bé i això era el que ha motivat
el seu mail.
2-No hi veig el tema de debat perquè és evident,
crec jo, que un director hauria de tenir en
compte el nivell del seu cor a l'hora de confegir
un repertori.És lamentable que no sigui així
però, ja se sap, aquest món "coralero" funciona a
cop de modes i ara està de moda que tothom faci
els grans muntatges amb orquestra, igual que s'ha
posat de moda fer gospell o música antiga quan
igual un altre repertori seria més adient i
necessita d'unes veus que el dignifiquin.
3-Personalment, quan m'ha tocat dirigir he sigut
plenament conscient del nivell de la coral que
portava i m'he tirat hores escrivint adaptacions
i readaptacions d'aquest repertori. I quan ha
calgut, he considerat que una retirada a temps és
una victòria ...
4-Relacionat amb el tema que ha encetat la Txus,
m'agradaria "rajar" d'una altra pràctica que he
sofert en les meves carns i és la "contractació"
de "mercenaris" per afrontar segons quines obres.
Ara que es celebra el Maig Coral, no us hi heu
fixat que hi ha cares que es repeteixen en les
corals més diverses?
Per cert, aquest dissabte hi canto al Maig Coral.
L'aventura, si recordeu, es va iniciar en aquesta
llista farà uns nou mesos: aques dissabte toca
parir, doncs. Ja em direu si el director ha sabut
triar el repertori o no. Me'n vaig pitant que ara
tinc assaig ...
Rafel

Txus (17-5-04) deia:
Hola
Rafel, potser no em vaig saber expressar massa bé, però la meva intenció no
era despotricar en contra de ningú. Tampoc no estava insatisfeta per un
concert que no m'havia anat bé. Més aviat al contrari, estic molt contenta
dels dos cors on sóc i a més els directors són plenament conscients de la
gent que tenen al davant. L'anècdota que us explicava va passar fa uns anys.
Deies que no hi havia debat, i ja veus com la gent té coses a dir al
respecte.
Com molt bé va dir la Montserrat s'apren molt anant a concerts, i a mi
m'agrada molt anar-hi. I ara que hi ha concerts per tot arreu ha estat quan
he sentit aquest tipus de cor que us parlava. Per descomptat jo tinc la meva
opinió però mai diria el nom d'un cor o un director que no m'han agradat en
una llista pública, per tant ho vaig plantejar d'una forma general.
El que em va fer introduir el tema, va ser el fet que em sobti que la gent
no tingui prou sentit comú, ni conegui les seves limitacions. Com a tot
arreu, evidentment que hi ha de tot. Però és com quan el director està dient
a l'assaig que falla molta gent, als cantaires que justament són allà. No es
refereix a aquelles persones en concret. Aquest és el mateix cas. El fet que
jo digués que hi ha cors o directors que no trien el repertori adequat, no
volia dir que tothom ho faci, ni molt menys.
El mail de la Carme, és un exemple claríssim del que jo penso que ha de ser
un cor on la gent s'ho passa bé, millora poc a poc, i s'engresca amb petites
fites que ben segur superen, els fan sentir encara millor, i a més
reconeguts per la gent. La música serveix per això, per que la gent gaudeixi
cantant, i és un dels medis més macos i gratificants que jo conec per estar
a gust en un grup.
Però això és una cosa, i una altra és voler fer peces per les que el cor no
està preparat. Simplement volia saber si hi ha gent que tenia la mateixa
opinió que jo, i que en penseu de tot això.
Ja veus Rafel, que no hi havia cap tipus de mala intenció. Espero que et
vagi molt bé el concert el dissabte. Si puc us vindré a sentir. Per cert, tu
eras el que buscava cor perquè la seva dona només posava OT a la TV? Si és
així veig que ho has aconseguit...
Un peto a tothom.
Txus

Ferran Sortino (18-5-04) deia:
Bones a tothom!!
Llegint els mails des d'aquesta freda BuenosAires, he vist que tots els malentesos s'han arreglat!! Hem "complert" !! jejejejeejej (o hem complet??) Ja veia la Txus amb disfressa de valquiria, amb espasa i escut, barallant-se amb el director de la seva coral (amb la cavalcada del Wagner com música de fons)...i em semblava que no, la Txus no és pas així (crec, jejejeej, però mai no se sap). ;-)
Bé, només volia ficar la meva cullera parlant sobre un tema que molt poques vegades és considerat: hi ha repertori mes adient per a cada tipus de veus...i hi ha repertori que a vegades sembla incompatible amb determinades veus...
Mai no us ha passat que sentiu que "aquesta obra em deixa mig mort" o que cansa massa respecte d'alguna altra obra?
Amb relació al que s'hi deia, als mails, dels diferents graus de dificultat:hi estic d'acord, cada nova dificultat és un repte que et fa sentir molt bé quan pots cantar "aquella obra" que tant t'agrada i que sempre la veies massa lluny gairebé com un somni imposible... Això si: s'ha d'ensenyar (o s'ha de presentar en un concert) quan està enllestida!! i en això va el criteri del director...ja que a vegades una obra termina de madurar amb les presentacions "en societat".
Bé, aprofito també el mail per saludar-vos a tots, i donar la benviguda a la gent que s'ha incorporat fa poc o que ha començat a escriure des de fa poc!
Fins aviat. Una abraçada ben forta!!
Ferran

Albert Folch (18-5-04) deia:
Potser tots plegats ens compliquem la vida.
I el plaer de cantar? és que no compta per a res?
Cadascú es realitza dins les seves possibilitats.
A mi mateix, amb un bon bagatge dins el cant coral "d'alt nivell" tan com a cantaire i com a director, les sensacions més sublims me les han donades un bon acord interpretat amb tot el sentiment per cantaires o companys de cor.
Per a mi el que compta és el "feeling" del director amb els cantaires i dels cantaires entre ells. Si això funciona, la resta és molt fàcil.
No valorem les actuacions només com a concursos, això seria la mort de l'art de cantar. La música és molt més que això.

Ferran Sortino (18-5-04) deia:
Bones de nou!!
Sr Albert Folch: n'estic d'acord tambè!! aplaudiments!!! val això per quan estàs fent una obra de teatre cantat, tal com una òpera o una opereta, sempre és una feina grupal.
Fins aviat.
Ferran

Eduard (19-5-04) deia:
En aquest tipus de debats crec que hi ha h'haver tantes opinons com adherits a la "llista", ja siguin cantants o directors. Penso que hi ha molts nivells de directors, y de cors, Aquells te tenen renom amb directors professionals, aquells cors senzils amb directors que no reben ni un euro per la seva tasca y que ho fan per aixó que en diem amor a l'art (en aques cas l'art de la música) i que, potser, els costa tant aprendre el repertori que han d'interpretar com els mateixos cantants , senzillament perqué no tenen cap mena de formació de direcció coral, però que, amb entusiasme i treball dur es por aconseguir resultats mitjanament bons.
Hi ha molts grups que solament es coneixen al barri o població on actuen, que no estan federats i que la seva il.lusió es el trobar-se als assajos i de tant en tant fer alguna cantada.
Cors on aquella soprano o aquell tenor desafinen..... i això és la vida associativa, moltissima gent que no sap un broll de música i afinen millor que un professor de piano. i mes coses que es podrien dir.
Tot això ho dic per experiència pròpia de quasi 50 anys ficat en el mon coral (i no llegeixo a vista...)
Be he aportat el meu granet de sorra. Salutacions, Eduard

Julià Jené (2-6-04) deia:
Hola a tots i a totes,Encara que ja han passat uns dies d'ençà de la darrera intervenció en el
debat sobre el nivell que han de tenir els cors, permeteu-me que hi digui la
meva. Crec que és molt saludable i convenient que en un espai com aquest es
facin debats com el que ha plantejat la Txus. Jo també he patit -i m'he
solidaritzat amb els cantaires- en algun concert en què es veu clarament que
el cor està afrontant un repertori que els va gran. Sóc dels que crec que
aquestes situacions no s'haurien de donar. Entenguem-nos: qualsevol cor pot
tenir, en un moment donat, un mal dia o un mal moment -qui pot afirmar que
no ha patit mai en cap concert?-. Per altra banda, sempre és difícil
d'arribar a tots els concerts amb els "deures" fets, però, al mateix temps,
sense que hagi sobrat temps perquè la gent no es desmotivi. Ens enfrontem a
una tasca molt complexa i hem d'acceptar que puguin donar-se petits
accidents. A més a més, sempre és desitjable aspirar al màxim i, per tant,
és possible que, encara que haguem obtingut un resultat raonable, tinguem
l'ambició de fer-ho millor. Per altra banda, la manera d'assolir un bon
nivell consisteix, com explicava tant bé la Carme, a posar-se fites que
plantegin una certa dificultat. I això fa que, a vegades, puguem arribar al
concert -que pot estar programat de fa molt de temps- sense haver pogut
arrodonir del tot la feina.
Ara bé, hi ha casos en què del què estem parlant és d'una sensació
generalitzada que el repertori que afronta un cor està per sobre de les
seves possibilitats. I és evident que, quan es dóna aquesta situació, la
màxima responsabilitat -per no dir tota- és del director del cor. No ens
enganyem: en una coral, no hi ha una estructura democràtica -i no hi ha de
ser-. Em refereixo, lògicament, als aspectes musicals, que inclouen
l'elecció de repertori. És evident que la responsabilitat d'aquestes
qüestions és exclusivament del director. El director ha de saber el nivell
que pot oferir la coral i escollir el repertori en funció d'això. Ningú no
ha dit mai -i si ho diu, s'enganya, creiu-me- que la feina de director sigui
fàcil. De cap manera; és molt difícil. Com es deia en algun missatge
anterior, en la figura d'un director de cor hi han de confluir moltes
capacitats: coneixements musicals, habilitats en dinàmica de grups,
capacitat de treball, d'organització i de programació, etc. A més a més, un
director de cor ha de tenir ascendència sobre els cantaires i ha d'exercir
un clar lideratge. També ha de ser capaç de vehicular una relació afectiva
molt estreta amb els cantaires -tant important per facilitar que la gent
segueixi i s'esforci- però, al mateix temps, ha de saber posar la distància
adequada que permeti el treball exigent i el rigor. Ja sé que tot això pot
semblar molt difícil d'aconseguir, però estic segur que tots coneixem
persones que tenen totes aquestes condicions.
Hi ha un aspecte que crec que és molt important i que m'interessa aclarir.
El fet que defensi que no s'han de donar situacions en què es fa molt patent
una mala qualitat en la interpretació, no vol dir que cregui que tots els
cors han de ser del màxim nivell. De cap manera; crec que és bo que hi hagi
molta diversitat i cors amb característiques i objectius diferents des de
punt de vista del nivell que volen assolir. Això permet que tothom que
vulgui cantar pugui trobar a la seva població o barri el cor que s'adigui a
les seves característiques. D'aquesta manera, universalitzem la música i no
la limitem a una minoria selecta. Per altra banda, hi ha molts tipus de
concerts i actuacions diferents amb objectius i pretensions -des del punt de
vista del nivell- també diferents. I tots tenen el seu lloc. Jo m'he quedat
embaladit moltes vegades -i amb una enveja sana- sentint cors del màxim
nivell. Però també he disfrutat molt, altres vegades, amb cors que tenen un
nivell clarament més baix, però que afronten, amb delicadesa i bon gust, un
repertori que s'adiu a les seves característiques. Si em permeteu el símil
gastronòmic, un plat exquisit d'alta cuina no impedeix que puguem trobar
deliciosos, en un moment donat, uns ous ferrats sucats amb pa de pagès,
posem per cas. Tornant al cas anterior, es tracta de cors diferents,
simplement. Les comparacions, com se sol dir, són odioses. I, a més a més,
afegeixo jo, en aquest cas estan fora de lloc. L'única comparació vàlida que
un cor pot fer -i ha de fer- és amb ell mateix. Crec que és bo que tots
tinguem sempre la sana ambició de cantar tant bé com puguem, d'acord amb les
nostres possibilitats. Això ens ha de permetre sentir una satisfacció lícita
per les coses que hem fet bé, però també tenir suficient capacitat
d'autocrítica per saber què és el què es pot millorar. Vet ací el què tenim
en comú tots els cors, independentment del nivell que tinguem: el gust per
la feina ben feta i el màxim nivell d'exigència per aconseguir els millors
resultats possibles. I és evident que, perquè això es pugui donar, entre
altres coses, s'ha d'escollir un repertori que s'adigui a les
característiqes del cor.
Salutacions a tots i a totes i bona música!
Julià Jené
cantaire de la Coral Cantiga