TEMA DE DEBAT: QUI TRIA EL REPERTORI A CANTAR, QUAN ENS CONTRACTEN? QUI PAGA, MANA? (SALVE ROCIERA).

Julià Jené (24-5-04) deia:
Hola a tots i a totes,
Voldria demanar-vos si algú té o sap on aconseguir la partitura de la Salve
Rociera. Me l'han demanat per cantar-la en un casament.
Gràcies per endavant
Fins aviat
Julià Jené

Mary Carmen Ramon (24-5-04) deia:
A mi també m'interessaria la partitura, pel mateix tema, un casament.....
Es veu que amb això del Principe, y recordar que en la boda dela Infanta
Elena es va cantar, doncs està en demanda.
Gracies.
Mª del Carmen Ramón

Josep Pereira (24-5-04) deia:
Nem a veure:
Al Rafa Barbero i a la seva antiga coral, en un viatge que varen fer a
Alemanya, pel temps de la "Boa" de la Infanta, els van fer cantar la Misa
rociera a quatre veus.
Vinga Rafa, obre el correu i envia la partitura.
De totes les maneres, com que jo assajo amb la seva coral aquesta nit, li dic.
Josep Pereira

Judit (25-5-04) deia:
Hola a tothom!!! Jo no tinc aquesta partitura que demaneu de la Salve
Rociera... però tinc un suggeriment que fa referència a aquest tema de les
partitures sol·licitades... ¿Seria possible fer que les persones que tinguin
les partitures sol·licitades per un altre membre de Centrecoral, enlloc
d'enviar-les a la/es persona/es que l'han sol·licitat, es puguin penjar a la
web per tal que tothom se'n beneficïi? Moltes gràcies, i espero que trobeu
aquesta partitura tan aviat com sigui possible!!! Recordeu que si algú vol
venir a cantar amb nosaltres, la Societat Coral la Floresta de Sants, serà
molt benvingut/da!!!
Judit
Societat Coral la Floresta

Joep Pereira (25-5-04) deia:
Bona tarda:
Buscant en el meu arxiu, hi trobat la partitura DIOS TE SALVE MARIA, de la Misa rociera.
A mes a mes d'enviarla amb el Benet, si m'envieu correu amb la vostra direcció, urgentment la rebreu.
Una abraçada
Josep Pereira

Josep Torrente (25-5-04) deia:
Hola a tots/es.
Escric poc, però això de la salve rociera m'ha motivat a fer-ho...
Jo que m'ho miro des de l'altra banda (vull dir la de les parròquies i els
mossens que fem casaments) i amb tots els respectes per la música popular
del Rocío... en comencem a estar una mica cansats i tips d'aquesta moda
rociera (sovint amb el corresponent coro, vestits i tot el folklore que
acompanya) que ja fa anys que s'escampa. Pitjor quan la pobre qualitat del
cor encara em dóna arguments (i us asseguro que n'he sentit molts, eh, en
els tres anys que fa que sóc capellà i faig casaments...)
Hi ha parròquies que directament han dit "per aquí no passem". Altres ho
tolerem, però en tot cas, vull deixar constància que ni tan sols a Andalusia
se'n fan tantes com aquí. La celebració del "rocío" té unes dates (la
pasqual de pentecosta) i un lloc molt concret... i la litúrgia d'un
casament, per descomptat no ho és, i menys a Catalunya. Per cada casament on
els nuvis es procuren un/a simple organista o un petit quartet, o un/a
organista i alguna persona que canta... música universal o música d'aquí...
en fem 10 de casaments amb "coro rociero". I a més, us convido a parar
atenció a les lletres... amb poques excepcions, potser aquesta salve en
seria una... són més pròpies per cantar en un restaurant que en una
celebració cristiana...
No sé si hi ha molts afeccionats a la música rociera en aquesta llista (tot
el respecte i la cordial discrepància), però si ens demanen el servei
d'acompanyar musicalment un casament -cosa que sincerament agraïm els del
"gremi"- i especialment si és una celebració cristiana, hauriem de poder fer
altres propostes més pròpies i més "en sintonia" amb el que vol expressar la
celebració. O no?
Josep Torrente
Sant Feliu de Ll.

Albert Santiago (26-5-04) deia:
Hola,
aquí teniu una transcripció que vaig fer a partir de l'enregistrament
que també us adjunto (de la web www.rocio.com, apartat Música). La
vaig fer a mà perquè no tenia gaire temps, i així vaig més ràpid.
Mentre el Josep Pereira envia la seva, que segur que tindrà una bona
qualitat d'impressió, us pot servir aquesta.
Evidentment, la tonalitat i la distribució de veus no va bé per
cantar (massa greu per les dones i massa agut pels homes). De totes
maneres, com que l'important són les terceres paral·leles, es pot
adaptar molt fàcilment. Per exemple, pujant una tercera per cantar en
to de Mi bemoll, assequible per qualsevol grup, amb soprano i tenor
fent la part de dones de la meva transcripció, i contralt i baix fent
la part d'homes (i lògicament cantant a l'octava inferior de com està
escrit).
Hi he posat la petita introducció que sona a l'enregistrament, i
també els acords dins requadres (en majúscula, acord major, en
minúscula, acord menor).
Val la pena escoltar l'enregistrament (en Si major), que dóna idees
d'interpretació (per exemple, la dinàmica a la nota llarga sobre la
paraula 'Olé'.
Espero que us faci servei!
Una abraçada,
Albert

Josep M.Pinyot (26-5-04) deia:
Hola a tots:
Que tota la música mereix un respecte i una consideració, sense distincions
de cultures, regions, països, estils, idiomes, etc, no té cap discussió.
Tots en som totalment conscients.
Però, l'ús assenyat i prudent de la música i la encertada elecció de
repertori, en funció de l'entorn, del públic, de l'acte, així com la del
lloc adequat per a representar cada tipus de música, es un factor que sovint
passa molt desapercebut per a moltes corals del nostre país.
El que diu en Josep, té força sustentació i m'adhereixo al seu pensament, ja
que també penso que s'ha de saber escollir la música per a cada ocasió i per
a cada escenari.
No caiguem en l'error de fer espectacle o negoci abans que oferir música i
cultura. I per als que ens dediquem a acompanyar cerimònies religioses i
litúrgiques, actes socials i culturals, etc, tinguem cura de saber escollir
adequadament els nostres repertoris, en funció d'uns criteris musicals i no
d'una demanda, a vegades massa "festivalera". Deu ser allò de: "qui paga,
mana"
Et felicito Josep, per la teva sinceritat, malgrat que possiblement hi haurà
persones que no coincideixin amb aquesta filosofia.
Josep Maria Pinyot
Coordinador Tècnic de la Coral Sant Esteve
Sant Esteve Sesrovires

Judit (26-5-04) deia:
Jo també estic totalment d'acord amb els arguments del Josep...i no
m'estranya que acabi fins a dalt de tot quan és a cerimònies on es canta
aquesta música... Tot i que jo no la triaria mai, també cal que ens posem a
l'altre costat... en el cas de cerimònies de casament etc, les corals som
com qualsevol altre cantant, que cantem el que ens demanen, no el que ens
agradaria cantar... Potser, si la parella o familiar que paga és normal, pot
acceptar suggeriments dels "professionals", però desenganyem-nos, la majoria
tenen molt clar (a vegades massa i tot) el que volen i no els pots treure
d'aquí, quan hi fiquen la banya no la treuen pas... I som nosaltres els que
hem de claudicar, perquè bé paguen, no?? No sé, és una altra visió, per això
dic de penjar les partitures a la web així ens facilitarem tots la feina...
Jo ho vaig dient, per si cau... Recordeu que la Societat Coral la Floresta
de Sants necessita cantaires com l'aire que respirem... qui tingui coneguts
o vulgui cantar a Sants, els dimarts de 21'30 a 23'30h, please... veniu!!!!
Judit
Societat Coral la Floresta

Josep Pereira (26-5-04) deia:
Bon dia:
La partitura de la Salve Rociera, es una adaptació de D. Casares per a cors a 4 veus mixtes i en alguns moments a 6 veus.
No ens enganyem. En les diverses ocasions en que hem nat a cantar casaments, el repertori ha estat fet per la coral, a excepció en que pot ser una de les canços la escolleix la parella: Hem cantat de tot en aquesta última partitura, Virolai, Salve Rociera, El Cant dels Ucells i altres que en aquest moment no recordo. Aquet matí el Mossen de la Església de Sant Feliu, deia que per a cantar esta salve, anaven vestit de "faralaes". Que no s'equivoqui el Mossen, que aquestas personas pertanyen a Grupos Rocieros i no tenen res de veure en las nostres corals. Aquesta partitura es tan digna de cantar com a qualsevol altra.
Josep

Josep Pereira (26-5-04) deia:
Torno amb la Salvae Rociera:
Faig recordar a Mossen Josep i als Centracoraleros, que Dios te Salve María, es treta de LA MISA ROCIERA, que no te res a veura amb la musica popular del Rocio.Tal com entre altres i que recordi ara, estan la MISA CRIOLLLA, precisament, una de las versions cantade per en Josep Carreras, la MISA LUBA o la MISA FLAMENCA.
Josep

Joan Inglada (26-5-04) deia:
Hola a tothom,
ja tenia una resposta d'una pàgina opinant sobre el tema quan m'he adonat
que ni entenc de música rociera ni sóc religiós. Llavors he pensat que hi
havia d'haver un altre motiu que m'havia impulsat a participar en aquesttema.
Ben pensat cadascú a casa seva que faci el que li sembli sigui església
admetent o no cants rocieros, sigui una coral acceptant cantar-los per
diners o per plaer. Cap problema. Fins i tot em sembla que no és un tema que
pugui tenir cap interés a Centrecoral.
Llavor si m'ha incitat a opinar és perqué en el fons hi ha una altra
qüestió. No se si es tracta de l'etern problema de la cultura dominant sobre
la cultura catalana o de l'aculturització general que imposa modes per
alienar més encara la majoria silenciosa o les dues coses juntes. En
qualsevol cas, repeteixo, em sembla que es una problemàtica que va més enllà
dels objectius de Centrecoral, tot i que a mi particularment m'agrada
parlar-ne.
Si m'equivoco corregiu-me.
Cordialment,
Joan Inglada

Julià Jené (27-5-04) deia:
Hola a tots i a totes,
En relació amb el debat que s'ha suscitat sobre la conveniència o no
d'incloure cançons com la "Salve Rociera" en el repertori que es canta en la
celebració d'un casament religiós, voldria afegir-hi el meu punt de vista.
Jo crec que aquesta qüestió, en realitat, va més enllà del fet estrictament
musical i té a veure també amb el contingut religiós que creiem que hem de
donar a una cerimònia que, quan s'empara en el si de l'església és, des d'un
punt de vista estricte, religiosa.
Quantes cerimònies no hem viscut tots que de religiós només en tenen la
forma i que, en realitat, constitueixen un esdeveniment social en què
l'església només hi posa el marc on s'ubica. Segur que tots coneixem
persones no creients -no diguem ja no practicants- que utilitzen la
possibilitat que els dóna l'església per "vestir" i donar lluïment a una
celebració de tanta trascendència social. Aquest fet entronca directament
amb la tradició de tants i tants anys d'una forta presència de la religió en
general -i de l'església en particular- en una societat que cada vegada és
més laica. Cal recordar que no fa tants anys com això, tots els casaments
eren religiosos.
Val a dir també que l'església catòlica es presta massa sovint a aquest joc
d'acollir a les seves cerimònies religioses a persones que no pertanyen, de
fet, a la religió catòlica. Si apliquessin un criteri estricte, sembla clar
que els sagraments que atorga l'església catòlica s'haurien de limitar als
membres d'aquesta comunitat. És clar que darrera d'aquesta laxitud hi ha la
voluntat de no predre "clients", en el que constitueix un exercici
d'hipocresia. Aquesta pràctica es podria fer extensiva a les comunions, que
fa unes quantes temporades han tornat amb força.
En última instància, el contingut i les característiques d'una celebració
religiosa hauran de provenir necessàriament de l'acord entre les dues parts
implicades: d'una banda, els contraients i les seves famílies i, de l'altra,
l'església, institució que acull -interessadament o no- aquesta celebració.
Els termes en què es basi aquest acord, serà responsabilitat de cadascuna de
les parts.
Si deixem de banda, però, aquests aspectes de fons i centrem el debat en els
aspectes estrictament musicals -que és el que ens interessa als membres
d'aquesta llista-, jo crec que els criteris per incloure o no una peça en la
celebració d'un casament haurien de basar-se, sobretot, en la idoneïtat de
la peça en qüestió -amb un criteri més o menys estricte- i molt menys o gens
en l'origen de les peces. Cal no oblidar que a casa nostra hi ha una
comunitat molt important de gent que provenen de la immigració -això no ho
descobrirem aquí- pels membres de la qual, en un moment tant important de
la seva vida, la música pròpia de la seva cultura ancestral hi juga un paper
molt important (com, per altra banda, per a la resta de mortals). Crec que
això s'hauria de respectar. Deixeu-me fer un parell de consideracions que em
permetin contextualitzar el que vull dir. En primer lloc, estic segur que,
si per circunstàncies de la vida, qualsevol de nosaltres es casés amb una
persona estrangera al país de la seva parella, a ningú no li semblaria
malament que, en el repertori de la celebració del seu casamnet, s'hi
inclogués "El cant dels ocells" o "El Virolai". En segon lloc, voldria
ressaltar que tothom veu amb naturalitat la pràctica habitual en els nostres
casaments d'interpretar obres de Bach, de Mozart, de Haëndel, de Schubert,
etc. ¿Quina diferència hi ha, des del punt de vista de la seva no
catalanitat, entre qualsevol d'aquestes obres i la "Salve Rociera"?. Jo no
vull donar lliçons a ningú, però, tal com ha recordat el Josep Pereira, la
"Salve Rociera" forma part d'una missa i, per tant, l'única característica
que la podria fer inadequada en una celebració d'un casament seria el fet
que no pertany a la cultura autòctona.
Estic d'acord en què en qualsevol actuació musical -també en els casaments-
cal preservar un mínim de qualitat. També crec que és exigible que les obres
que s'interpreten en una celebració religiosa estiguin en consonància amb
les característiques d'aquesta celebració. Ara bé, sempre amb criteris de
tolerància i respecte i, sobretot, sense caure en discriminacions per raó de
l'origen de les obres. Si alguna cosa caracteritza les corals de casa nostra
és la gran varietat del seu repertori, que abarca obres de tot el món i de
totes les cultures i llengües. Per acabar, comentar que els que actuem en
casaments, generalment, solem intervenir en la tria de les obres a
interpretar ajudant a la gent que ens contracta. En el supòsit que, per
raons ideològiques -religioses o no- arribem a la conclusió que el que ens
demanen és inacceptable per nosaltres, ho tenim molt fàcil: rebutgem la
nostra participació i en paus. És veritat que qui paga mana, però, com en
tot, també en això hi ha límits. L'objecció de consciència pot ser un
exercici molt saludable.
Salutacions a tothom.
Julià Jené

Judit (27-5-04) deia:
Benvolgut Joan i, per extensió, a tota la llista,
Només m'agradaria saber perquè us entesteu a dir que aquesta mena de coses
no tenen cabuda a Centrecoral... Crec que, mentre faci referència al cant
coral, tot hi té cabuda, sempre i quan la gent en vulgui parlar... Crec que
una llista de correus és per això, per parlar, a més de demanar partitures i
fer publicitat... Sincerament, prefereixo un lloc on poder parlar de les
nostres inquietuds sobre aquest món tan complicat que no pas un simple
butlletí de concerts (no em queixo que hi sigui, ara no penseu malament,
però si només fos això crec que no hi hauria tanta gent enganxada). Entenc
que hi hagi gent que no vulgui parlar o que no tingui una opinió formada
sobre un tema en concret; és llavors quan crec que el silenci és la millor
opció, però també crec que llegint les preocupacions dels altres de vegades
s'inicien les pròpies preocupacions.
També recordar-vos la demanda de la Societat Coral la Floresta de cantaires,
de totes les veus, que vulguin assajar a Sants els dimarts de 21'30 a
23'30... Direu que em faig pesada, però la subsistència d'aquesta coral, de
125 anys, està en seriós perill, i seria una autèntica pena, no ho creieu??
Moltes gràcies!!!
Judit
Societat coral la Floresta

Joan Inglada (28-5-04) deia:
Benvolguda Judit i benvolgudes i benvolguts tots i totes,
Déu me'n guardi de dir que "aquesta mena de coses no tenen cabuda a
Centrecoral". El que jo vaig dir és literalment: "Fins i tot em sembla que
no és un tema que pugui tenir cap interés a Centrecoral.", perquè vaig
entendre que el que es tractava era de si l'Església havia de permetre o no
que es cantessin cants "rocieros" als casaments i si les corals havien
d'acceptar que les contractessin per cantar cants "rocieros" als casaments a
les esglésies. I acabava dient: "En qualsevol cas, repeteixo, em sembla que
es una problemàtica que va més enllà dels objectius de Centrecoral, ..." i
per això deia al principi "Ben pensat cadascú a casa seva que faci el que li
sembli...", cosa que és fora dels objectius de Centrecoral.
El que jo plantejava és de que en el rerafons de tot aquesta qüestió potser
hi havien problemes de dominació cultural o situacions d'aculturització,
cosa de la que a mi m'agrada parlar.
Tanmateix m'agrada molt una cosa que deia Nietsche, "...el més capacitat per
acostar-se al cor de la vida no és el filòsof ni el científic, és l'artista
... I entre totes les arts, la música és la que expressa la realitat vital
amb més plenitud... ". No em direu que no és bonic això!
Gràcies a Montserrat Cadevall i Vigués, Presidenta de la FCEC, pel seu
aclaridor i interessant missatge.
Cordialment,
Joan Inglada

Xavier Llobet (29-5-04) deia:
No he seguit tots els missatges, però em sembla que se li dona massa
trascendència al tema de la Salve Rociera. Normalment quan les corals
cantem casaments els nuvis i els familiars fan tota mena de propostes, a
vegades des del desconeixement més absolut del repertori. La setmana
passada vàrem cantar un casament en el que el nuvi era d'Andalusia i
evidentment va demanar la Salve Rociera, però quantes vegades ens han
demanat cançons catalanes que no tenen res a veure amb la cerimònia
religiosa? no crec que tingui res a veure amb la dominació cultural.